Exercicis.

Ex 6 pàg. 34

TEXT 2

De bon matí vaig decidir anar a veure a l’oncle Ventura. Crec que era un fill d’un cosí d’alguna de les meves àvies,però jo sempre li havia dit oncle.

És un home molt solitari,és dedicava a la canya llargues temporades, i ja es sabut que la canya no vol companys. No parlava amb ningú de l’Estartit,un petit poblet de Girona on s’hi estava ell ja feia deu anys. No tenia amics,és passava el dia sol, era tan eixut de paraules que quasi sempre que havia d’intervenir en una conversa ho feia amb un arronsament d’espatlles. A l’Estartit li diuen el pescador solitari.

Però tot això no passa entre jo i ell, l’oncle Ventura amb mi és una persona diferent. No para de xerrar en tota l’estona que passem junts, sembla que s’esperi a que el vagi a visitar per explicar tot el que li passa pel cap. Sempre hem demana que el vagi a veure cada setmana,però jo visc a una hora de l’Estartit i aleshores i hi vaig cada dues.

Però aquell matí només havien passat cinc dies des de que l’havia anat a veure i ja tenia ganes de tornar-hi,així que vaig agafar el tren i me n’hi vaig anar.

Va ser un dia meravellós, vam estar tot el dia xerrant i xerrant i amb un moment es va fer de nit ja era l’hora de tornar cap a casa, hem vaig acomiadar de l’oncle i vaig agafar el tren un altre cop.

Ex 13 pàg. 36

TEXT 1: Just obrir la porta d’aquella cambra, un càlid formigueig m’envaí. L’habitació pintada de color blanc hem produïa molta tranquil·litat, el finestrals enormes on entrava molta llum, gairebé no podia obrir els ulls. En un racó, estirada, estava hi havia la Marta. Vaig acostar-m’hi a poc a poc, el meu amor cap a ella era immens, hem vaig adona que l’estimava de veritat. Quant la tenia vaig tenir davant,vaig agafar-li la seva dolça careta i la vaig besar.

TEXT 2: Just obrir la porta d’aquella cambra, l’aire gèlid em penetrà fins el moll de l’ós, un lloc gran, pintat d’un color fosc,sense ninguna!!!!!!!!!! finestra on i pugues entrar la llum, aquell lloc m’esgarrifava. Hi volia entrar, però el cos se’m va immobilitzar, vaig veure a una persona terrible, una persona que m’havia enfonsat,una persona que no valia la pena, vaig fer el cor fort i vaig tancar la porta,hem vaig prometre a mi mateix que no la tornaria a obrir mai més.

Narració corregida

NARRACIÓ CORREGIDA

 

D’ençà que ens hem separat, en Simon i jo no parem de tenir raons sobre la custòdia de Bubba, el meu gos, que quedi clar. En Simon vol drets de visita, passeigs de cap de setmana.

Comencem pel principi, en Simon i jo érem una parella ben normal, sense fills i casats.

Tot va començar amb un viatge que vam fer pel nord d’Europa,  concretament a Finlàndia. Vam anar-hi al cap d’un any d’haver-nos casat, va ser com el nostre viatge de noces. Com quan ens vam casar no anàvem gaire bé de diners, vam decidir estalviar durant un any i anar a Finlàndia, que és el que desitjàvem. Allà vam visitar tots els monuments possibles a visitar, estàvem aprofitant al màxim el viatge, fins i tot ens vam comprar un gos.

Al cap d’una setmana d’estar allà, jo vaig tenir la mala sort d’haver de quedar-me estirada al llit amb trenta nou de febre i vomitant. En Simon tenia tantes ganes d’acabar de veure Finlàndia que i no em vaig atrevir a demanar-li que es quedés amb mi, que és el que jo desitjava que fes. En canvi, li vaig dir que anés a visitar la magnifica ciutat, que jo ja m’ho muntaria prou bé sola.

Però el que va succeir no m’ho podria haver imaginat mai, en Simon va arribar a les dues de la nit a l’hotel, sense haver-me trucat ni un sol cop en tot el dia, i no us podreu imaginar el que em va dir. Us ho explicaré tal com ell m’ho va dir. Va arribar, va obrir la porta de l’habitació i va cridar, Laia m’he equivocat casant-me amb tu, m’acabo de trobar amb la dona amb qui estava abans d’estar amb tu, la Clàudia, i m’he adonat que no l’he pogut oblidar mai, que n’estic bojament enamorat.

Jo sense dir-li ni una sola paraula vaig fer les maletes i vaig marxar d’aquell espantós hotel. A partir d’aquell moment tot em semblava horrorós, el viatge, en Simon i fins i tot la meva vida. Estava totalment enfonsada.

No ens vam tornar a parlar fins al cap d’una setmana, jo ja estava a Barcelona,però ell encara seguia a Finlàndia. El vaig trucar pel tema del gos, que en aquell moment com estava tant enrabiada només em preocupava allò. Ell em va dir que ni pensar-ho, que el gos era d’ell i se’l quedava ell. I jo li deia el mateix, ens vam arribar a barallar tant i tant pel Bubba que vam acabar anant a judici.

A mi sincerament em feia vergonya anar a judici per un gos, com si fos el nostre fill, però com jo sóc tant caparruda volia a en Bubba de totes totes.

Com era de preveure el gos me’l vaig quedar jo i ell només el podia tenir els caps de setmana. Així que només ens vèiem el divendres quan venia a buscar-lo i els diumenges quan me’l portava.

Jo, a poc a poc, ho he anat superant, i ara ja no l’enyoro ni tinc ganes de tornar a estar amb ell, no valia la pena. Fins i tot estic començant a conèixer un altre xicot, en Carles, que es va quedar impressionat del que fèiem en Simon i jo amb el gos. I no sé què passarà més endavant, jo desitjo estar amb el Carles i si no passa res seguir tenint en Bubba a casa.

Ad: 2

Chr:1,5

Chs:1

Corr: 0,75

Qual: 2

Total: 7,25

Final: 6,6

 

Presentació

Redacció

REDACCIÓ

 

D’ençà que ens hem separat, en Simon i jo no parem de tenir raons sobre la custòdia de Bubba, el meu gos, que quedi clar. En Simon vol drets de visita, passeigs de cap de setmana.

Comencem pel principi, en Simon i jo érem una parella ben normal, sense fills i casats.

Tot va començar amb un viatge que vam fer pel nord d’Europa,  concretament a Finlàndia. Vam anar al cap d’un any d’haver-nos casat, va ser com el nostre viatge de noses. Com quant ens vam casar no anàvem gaire bé de diners, vam decidir estalviar durant un any i anar a Finlàndia que és el que desitjàvem. Allà vam visitar tots els monuments possibles a visitar, estàvem aprofitant al màxim el viatge, fins i tot ens vam comprar un gos.

Al cap d’una setmana d’estar allà, jo vaig tenir la mala sort de tenir que quedar-me estirada el llit amb trenta nou de febre i vomitant. En Simon tenia tantes ganes d’acabar de veure Finlàndia, que no hem vaig atrevir a d’emanar-li que és quedes amb mi,que és el que jo desitjava que fes. En canvi li vaig dir que s’han anés a aprofitar la magnifica ciutat, que jo ja m’ho muntaria prou bé sola.

Però el que va succeir no m’ho podria haver imaginat mai, en Simon va arribar a les dues de la nit a l’hotel, sense haver-me trucat ni un sol cop en tot el dia, i no os podreu imaginar el que hem va dir. Os ho explicaré tal com ell m’ho va dir. Va arribar va obrir la porta de l’habitació i va cridar, Laia m’he equivocat casant-me amb tu, m’acabo de trobar amb la dona que estava abans d’estar amb tu, la Claudia i m’he adonat que no l’he pogut oblidar mai, que n’estic bojament enamorat.

Jo sense dir-li ni una sola paraula vaig fer les maletes i vaig marxar d’aquell espantós hotel. A partir d’aquell moment tot hem semblava horrorós, el viatge, en Simon i fins i tot la meva vida. Estava totalment enfonsada.

No ens vam tornar a parlar fins al cap d’una setmana,jo ja estava a Barcelona,però ell encara seguia a Finlàndia. El vaig trucar pel tema del gos, que en aquell moment com estava tant enrabiada només hem preocupava allò. Ell hem va dir que ni pensar-ho que el gos era d’ ell i se’l quedava ell. I jo li deia el mateix, ens vam arribar a barallar tan i tan pel Bubba que vam acabar anant a judici.

A mi sincerament hem feia vergonya anar a judici per un gos, com si fos el nostre fill, però com jo sóc tant cabeçuda que volia a en Bubba.

Com era de preveure el gos mel vaig quedar jo i ell nomes el podia tenir els caps de setmana. Així que només ens veiem el divendres quant venia a buscar-lo i els diumenges quan me’l portava.

Jo a poc a poc ho he anat superant, i ara ja no l’enyoro ni tinc ganes de tornar a estar amb ell, no valia la pena. Fins i tot estic començant a conèixer un altre xicot, en Carles, que és va quedar impressionat del que fèiem en Simon i jo amb el gos. I no se que passarà mes endavant, jo desitjo estar amb el Carles i si no passa res seguir tenint en Bubba a casa.