Narració corregida

NARRACIÓ CORREGIDA

 

D’ençà que ens hem separat, en Simon i jo no parem de tenir raons sobre la custòdia de Bubba, el meu gos, que quedi clar. En Simon vol drets de visita, passeigs de cap de setmana.

Comencem pel principi, en Simon i jo érem una parella ben normal, sense fills i casats.

Tot va començar amb un viatge que vam fer pel nord d’Europa,  concretament a Finlàndia. Vam anar-hi al cap d’un any d’haver-nos casat, va ser com el nostre viatge de noces. Com quan ens vam casar no anàvem gaire bé de diners, vam decidir estalviar durant un any i anar a Finlàndia, que és el que desitjàvem. Allà vam visitar tots els monuments possibles a visitar, estàvem aprofitant al màxim el viatge, fins i tot ens vam comprar un gos.

Al cap d’una setmana d’estar allà, jo vaig tenir la mala sort d’haver de quedar-me estirada al llit amb trenta nou de febre i vomitant. En Simon tenia tantes ganes d’acabar de veure Finlàndia que i no em vaig atrevir a demanar-li que es quedés amb mi, que és el que jo desitjava que fes. En canvi, li vaig dir que anés a visitar la magnifica ciutat, que jo ja m’ho muntaria prou bé sola.

Però el que va succeir no m’ho podria haver imaginat mai, en Simon va arribar a les dues de la nit a l’hotel, sense haver-me trucat ni un sol cop en tot el dia, i no us podreu imaginar el que em va dir. Us ho explicaré tal com ell m’ho va dir. Va arribar, va obrir la porta de l’habitació i va cridar, Laia m’he equivocat casant-me amb tu, m’acabo de trobar amb la dona amb qui estava abans d’estar amb tu, la Clàudia, i m’he adonat que no l’he pogut oblidar mai, que n’estic bojament enamorat.

Jo sense dir-li ni una sola paraula vaig fer les maletes i vaig marxar d’aquell espantós hotel. A partir d’aquell moment tot em semblava horrorós, el viatge, en Simon i fins i tot la meva vida. Estava totalment enfonsada.

No ens vam tornar a parlar fins al cap d’una setmana, jo ja estava a Barcelona,però ell encara seguia a Finlàndia. El vaig trucar pel tema del gos, que en aquell moment com estava tant enrabiada només em preocupava allò. Ell em va dir que ni pensar-ho, que el gos era d’ell i se’l quedava ell. I jo li deia el mateix, ens vam arribar a barallar tant i tant pel Bubba que vam acabar anant a judici.

A mi sincerament em feia vergonya anar a judici per un gos, com si fos el nostre fill, però com jo sóc tant caparruda volia a en Bubba de totes totes.

Com era de preveure el gos me’l vaig quedar jo i ell només el podia tenir els caps de setmana. Així que només ens vèiem el divendres quan venia a buscar-lo i els diumenges quan me’l portava.

Jo, a poc a poc, ho he anat superant, i ara ja no l’enyoro ni tinc ganes de tornar a estar amb ell, no valia la pena. Fins i tot estic començant a conèixer un altre xicot, en Carles, que es va quedar impressionat del que fèiem en Simon i jo amb el gos. I no sé què passarà més endavant, jo desitjo estar amb el Carles i si no passa res seguir tenint en Bubba a casa.

Ad: 2

Chr:1,5

Chs:1

Corr: 0,75

Qual: 2

Total: 7,25

Final: 6,6