Exercicis.

Ex 6 pàg. 34

TEXT 2

De bon matí vaig decidir anar a veure a l’oncle Ventura. Crec que era un fill d’un cosí d’alguna de les meves àvies,però jo sempre li havia dit oncle.

És un home molt solitari,és dedicava a la canya llargues temporades, i ja es sabut que la canya no vol companys. No parlava amb ningú de l’Estartit,un petit poblet de Girona on s’hi estava ell ja feia deu anys. No tenia amics,és passava el dia sol, era tan eixut de paraules que quasi sempre que havia d’intervenir en una conversa ho feia amb un arronsament d’espatlles. A l’Estartit li diuen el pescador solitari.

Però tot això no passa entre jo i ell, l’oncle Ventura amb mi és una persona diferent. No para de xerrar en tota l’estona que passem junts, sembla que s’esperi a que el vagi a visitar per explicar tot el que li passa pel cap. Sempre hem demana que el vagi a veure cada setmana,però jo visc a una hora de l’Estartit i aleshores i hi vaig cada dues.

Però aquell matí només havien passat cinc dies des de que l’havia anat a veure i ja tenia ganes de tornar-hi,així que vaig agafar el tren i me n’hi vaig anar.

Va ser un dia meravellós, vam estar tot el dia xerrant i xerrant i amb un moment es va fer de nit ja era l’hora de tornar cap a casa, hem vaig acomiadar de l’oncle i vaig agafar el tren un altre cop.

Ex 13 pàg. 36

TEXT 1: Just obrir la porta d’aquella cambra, un càlid formigueig m’envaí. L’habitació pintada de color blanc hem produïa molta tranquil·litat, el finestrals enormes on entrava molta llum, gairebé no podia obrir els ulls. En un racó, estirada, estava hi havia la Marta. Vaig acostar-m’hi a poc a poc, el meu amor cap a ella era immens, hem vaig adona que l’estimava de veritat. Quant la tenia vaig tenir davant,vaig agafar-li la seva dolça careta i la vaig besar.

TEXT 2: Just obrir la porta d’aquella cambra, l’aire gèlid em penetrà fins el moll de l’ós, un lloc gran, pintat d’un color fosc,sense ninguna!!!!!!!!!! finestra on i pugues entrar la llum, aquell lloc m’esgarrifava. Hi volia entrar, però el cos se’m va immobilitzar, vaig veure a una persona terrible, una persona que m’havia enfonsat,una persona que no valia la pena, vaig fer el cor fort i vaig tancar la porta,hem vaig prometre a mi mateix que no la tornaria a obrir mai més.