Maria Mercè Marçal i Serra va nèixer a Barcelona el 13 de novembre de 1952 i va morir de càncer als 45 anys a la mateixa ciutat el 5 de juliol de 1998. Va ser poeta, catedràtica de català, narradora i traductora catalana, i també activista feminista, lesbiana, nacionalista i comunista i per un temps, editora.
Va passar la infantesa al Pla d’Urgell, i estudià el batxillerat a l’institut de Lleida. El 1972 es va casar amb el poeta Ramon Pinyol Balasch, de qui es va separar el 1976, després d’haver fundat amb ell i amb d’altres joves poetes l’editorial Els llibres del Mall el 1973.Poc temps desprès, es va estar llicenciarda en Filologia Clàssica, i va exercir com a catedràtica de LLengua i Literatura Catalana en diversos instituts. Es va donar a conèixer l’any 1977 amb el recull de poemes “Cau de llunes”. Des d’aleshores va publicar diversos poemaris. L’escriptora també va publicar la novel·la “La passió segons Renée Vivien”, que va obtenir diverses distincions de la crítica.
Com a traductora, va aportar al català la obra de Colette, Yourcenar i Leonor Fini.
A més de prendre part activament en la vida literària catalana, va participar en la política i en moviments cívics com el feminista, que no va abandonar mai.
El tema d’aquest poema és l’amor, en la primera estrofa ens parla de que li agradaria que tots els dies de la setmana fossin diumenge per poder passar els dies amb ell.
La segona diu que encara que sap que tots els dies ha de treballar i no són com ells desitja que siguin, ella vol tenir molt de temps i passar- lo amb ell.
La tercera estrofa diu que durant el temps que poden estar junts, li agradaria que s’eliminessin els dies de treball.
La quarta, espera que la seva relació no sigui inestable com la feina, i que visquin sense problemes.
La següent parla de que encara que han de treballar per viure i de tot el que els hi agrada del seu ofici, han de pensar en ells i poder estar junts.
I la l’última parla de que treballent molt i cobren poc i així passnt els dies i ells cada cop és poden vure menys.
Aquest poema té un to festiu i la seva intenció és programàtica perquè ens exposa la seva manera de pensar i de veure la vida respecte a la feina i a l’amor.
La forma d’aquest poema és:
10a, 10b, 10c, 10d, 10e, 10f.
11f, 10a, 10e, 10b, 10d, 10c.
9c, 10f, 10d, 9a, 11b, 11e.
10e, 10c, 10b, 10f, 10a, 10d.
10d, 10e, 10a, 9c, 10f, 10b.
10b, 10d, 10f, 10e, 10c,9a. 9b, 10d, 11f.
La rima d’aquest poema és consonant,i forma una composició estròfica anomenada sextina, que és un tipus de composició que consta de sis estrofes de sis versos decasíl.labs amb una tornada de tres.
Observo que aquest poema conté una anàfora, on es repeteix un “per”.
És un poema que tracta sobre l’amor, ens parla de la relació entre una parella, que la noia es queixa de que el temps laboral no li permet poder tenir temps per gaudir d’ell,té una estructura força variant, té un to festiu i la seva intenció és programàtica. Consta d’una rima consonant, formant una sextina.
Compte amb les faltes. Tens un 7.
Comentaris recents