Va passar la infantesa al Pla d’Urgell, i estudià el batxillerat a l’institut de Lleida. El 1972 es va casar amb el poeta Ramon Pinyol Balasch, de qui es va separar el 1976, després d’haver fundat amb ell i amb d’altres joves poetes l’editorial Els llibres del Mall el 1973.Poc temps desprès, es va estar llicenciarda en Filologia Clàssica, i va exercir com a catedràtica de LLengua i Literatura Catalana en diversos instituts. Es va donar a conèixer l’any 1977 amb el recull de poemes “Cau de llunes”. Des d’aleshores va publicar diversos poemaris. L’escriptora també va publicar la novel·la “La passió segons Renée Vivien”, que va obtenir diverses distincions de la crítica.
Com a traductora, va aportar al català la obra de Colette, Yourcenar i Leonor Fini.
A més de prendre part activament en la vida literària catalana, va participar en la política i en moviments cívics com el feminista, que no va abandonar mai.

El tema d’aquest poema és l’amor, en la primera estrofa ens parla de que li agradaria que tots els dies de la setmana fossin diumenge per poder passar els dies amb ell.
La segona diu que encara que sap que tots els dies ha de treballar i no són com ells desitja que siguin, ella vol tenir molt de temps i passar- lo amb ell.
La tercera estrofa diu que durant el temps que poden estar junts, li agradaria que s’eliminessin els dies de treball.
La quarta, espera que la seva relació no sigui inestable com la feina, i que visquin sense problemes.
La següent parla de que encara que han de treballar per viure i de tot el que els hi agrada del seu ofici, han de pensar en ells i poder estar junts.
I la l’última parla de que treballent molt i cobren poc i així passnt els dies i ells cada cop és poden vure menys.
Aquest poema té un to festiu i la seva intenció és programàtica perquè ens exposa la seva manera de pensar i de veure la vida respecte a la feina i a l’amor.

La forma d’aquest poema és:

10a, 10b, 10c, 10d, 10e, 10f.
11f, 10a, 10e, 10b, 10d, 10c.
9c, 10f, 10d, 9a, 11b, 11e.
10e, 10c, 10b, 10f, 10a, 10d.
10d, 10e, 10a, 9c, 10f, 10b.
10b, 10d, 10f, 10e, 10c,9a. 9b, 10d, 11f.

La rima d’aquest poema és consonant,i forma una composició estròfica anomenada sextina, que és un tipus de composició que consta de sis estrofes de sis versos decasíl.labs amb una tornada de tres.

Observo que aquest poema conté una anàfora, on es repeteix un “per”.

És un poema que tracta sobre l’amor, ens parla de la relació entre una parella, que la noia es queixa de que el temps laboral no li permet poder tenir temps per gaudir d’ell,té una estructura força variant, té un to festiu i la seva intenció és programàtica. Consta d’una rima consonant, formant una sextina.

Compte amb les faltes. Tens un 7.

m’imagino les teves mans abraçant el meu cos

aquell temps en què et vaig tindre

aquell temps en què vaig riure,

tot són cendres en els meus records.

Havia de ser més llarg, es té en compte, però la llargària del vers.

Tens un 7.

Redacta un text on expliquis la importància de mantenir les pròpies idees i conviccions per no caure en situacions difícils de resoldre.

En aquest text explicaré la importància que té per a mi mantenir les teves pròpies idees i conviccions per no caure en situacions difícils de resoldre.

En primer lloc, jo crec que hem de mantenir el que pensem en qualsevol situació, no ens hem de deixar convèncer ni manipular per altra gent perquè ens poden canviar la nostre manera de veure les coses, si ens manipulen mai podrem defendre la nostra opinió perquè no serà el que realment pensem.

En segon lloc, jo penso que és molt important escoltar tothom, les opinions que tenen cada un d’ells, quan les hem entès totes pensem amb la nostra opinió, i pensem si realment és la correcta o podem modificar-la a partir de les opinions que han dit els altres. Perquè si només pensem amb la nostra opinió, pot ser que sigui la correcte,però normalment si escoltem els altres ens adonem que el que pensem és incorrecte o ho podem modificar i ampliar.

En resum, penso que aquest tema és pot debatre. La meva opinió és que sempre hem de dir el que pensem, no obstant això, també hem d’escoltar els altres perquè segur que ens ajuden a modificar o ampliar la nostra idea.

Ad: 2

Chs: 2

Chr: 2

Corr: 2

Qual: 1,25. Molt repetitiu

Total: 9,25

Final: 7,75

Redacta un text on expliquis la importància de mantenir les pròpies idees i conviccions per no caure en situacions difícils de resoldre. 

 En aquest text explicaré la importància que te per mi mantenir les teves pròpies idees i conviccions per no caure en situacions difícils de resoldre.

En primer lloc P jo crec que hem de mantenir el que pensem en qualsevol situació, no ens hem de deixar convèncer ni manipular per altre gent perquè ens poden canviar la nostre manera de veure les coses, si ens manipulen mai podrem defendre la nostre opinió perquè no serà el que realment pensem.

 En segon lloc Pjo penso que és molt important escoltar a tothom, les opinions que tenen cada un d’ells, quant les hem entès totes pensem amb la nostre opinió, i pensem si realment és la correcta o podem modificar-la a partir de les opinions que han dit els altres. Perquè si nomes pensem amb la nostra opinió, pot ser que sigui la correcte,però normalment si escoltem als altres ens adonem que el que pensem es incorrecta o ho podem modificar i ampliar.

En resumP penso que aquest tema és pot debatre. La meva opinió és que sempre hem de dir el que pensem, no obstant aixòP també hem d’escoltar als altres perquè sagú que ens ajuden a modificar o ampliar la nostre idea.

Ad: 2

Chs: 1

Chr: 2

Corr: 0

Qual: 1,25. Molt repetitiu

Total: 6,25

Redacta un text on expliquis com un personatge famós perd alguna cosa que,en cas que no la trobi,influirà negativament en la seva reputació. Per fer-ho has de tenir en compte aquests criteris:

a) El temps verbal dominant ha de ser perfet simple.

b) El narrador ha de ser extern (3a persona).

Tot succei una nit fosca d’un hivern de fa uns quants anys, quatre membres dels Beatles s’estacionaren a un hotel de les afores de Madrid, per tal de no estar al centre i sentir-se atrafegats per la gent.

Arribaren sobre les nou, l’hora de sopar, tots tenien molta gana i molta son,així que soparen i no dubtaren d’anar a dormir directament, cosa que no es habitual en ells.

Abans d’un concert estan nerviosos encara que no ho reconeguin i es passen fins altes hores de la nit xerrant sense adonar-se’n.

Al matí, tots s’aixecaren  i baixaren cap el menjador de l’hotel per esmorzar, tots menys en Paul McCartney. Tots molt preocupats anaren a buscar-lo a l’habitació i ell encara estava dormint al llit. Alguna cosa estranya havia passat aquella nit en aquella habitació.

L’aixecaren i molt ràpid es vestí, perquè ja feien tard per l’assaig ,però algú!!!!!!!! increïble va succeir. La guitarra no hi era, l’estimadíssima guitarra d’en Paul McCartney no estava a l’habitació. Regiraren l’hotel i res, la guitarra no apareixia.

Aquella guitarra no la trobaren i en Paul McCartney va haver de comprar-ne!!!!!! un altre,però mai va arribar a ser com l’altre, com la seva estimadíssima guitarra.

Pensa una anècdota que hagis viscut i explica-la primer en primera persona i després en tercera persona, com un narrador extern que coneix els pensaments i sentiments del protagonista.

L’estiu passat amb els amics volíem anar a Barcelona a comprar roba, perquè un d’ells se’n havia d’anar a Londres i no tenia gaire roba que abrigues.

El dia abans d’anar-hi vam pensar si anar amb tren o autobús, al final ens vam decidir per l’autobús perquè no havíem d’anar fins a sitges per agafar-lo. Vam anar a mirar els horaris, com que hi volíem anar molt aviat per no troba gaire gent, vam decidir agafar el primer que passes. El primer passava a les nou, així que l’endemà estàvem els cinc a la parada. Es van fer les nou i mitja i l’autobús encara no havia passat i vam decidir anar a preguntar que passava. I no sabeu que ens va passar, l’horari que havíem mirat era el del darrer any i els autobusos enguany passaven a les set i a les dotze. Com que faltaven tres hores vam decidir anar-nos a dormir un altre cop.

L’estiu passat amb els amics volien anar a Barcelona a comprar roba, perquè un d’ells se’n havia d’anar a Londres i no tenia gaire roba que abrigues.

El dia abans d’anar-hi van pensar si anar amb tren o autobús,cadascú deia la seva, un d’ells deia que era millor anar amb tren perquè els hi sortiria mes econòmic, però els altres deien l’autobús perquè no s’havien de desplaçar fins a sitges.

Per tant, va sortir guanya’n!!! l’autobús, van anar a mirar els horaris,com que hi volien anar molt aviat per no troba gaire gent, van decidir agafar el primer que passes. El primer passava a les nou, així que l’endemà estaven els cinc a la parada. Es van fer les nou i mitja i l’autobús encara no havia passat i van decidir anar a preguntar que passava.

I no sabeu que els va passar, l’horari que havien mirat era el del darrer any i els autobusos enguany passaven a les set i a les dotze. Com que faltaven tres hores van decidir anar-se a dormir altre cop.

TEXT 2

De bon matí vaig decidir anar a veure a l’oncle Ventura. Crec que era un fill d’un cosí d’alguna de les meves àvies,però jo sempre li havia dit oncle.

És un home molt solitari,és dedicava a la canya llargues temporades, i ja es sabut que la canya no vol companys. No parlava amb ningú de l’Estartit,un petit poblet de Girona on s’hi estava ell ja feia deu anys. No tenia amics,és passava el dia sol, era tan eixut de paraules que quasi sempre que havia d’intervenir en una conversa ho feia amb un arronsament d’espatlles. A l’Estartit li diuen el pescador solitari.

Però tot això no passa entre jo i ell, l’oncle Ventura amb mi és una persona diferent. No para de xerrar en tota l’estona que passem junts, sembla que s’esperi a que el vagi a visitar per explicar tot el que li passa pel cap. Sempre hem demana que el vagi a veure cada setmana,però jo visc a una hora de l’Estartit i aleshores i hi vaig cada dues.

Però aquell matí només havien passat cinc dies des de que l’havia anat a veure i ja tenia ganes de tornar-hi,així que vaig agafar el tren i me n’hi vaig anar.

Va ser un dia meravellós, vam estar tot el dia xerrant i xerrant i amb un moment es va fer de nit ja era l’hora de tornar cap a casa, hem vaig acomiadar de l’oncle i vaig agafar el tren un altre cop.

Ex 13 pàg. 36

TEXT 1: Just obrir la porta d’aquella cambra, un càlid formigueig m’envaí. L’habitació pintada de color blanc hem produïa molta tranquil·litat, el finestrals enormes on entrava molta llum, gairebé no podia obrir els ulls. En un racó, estirada, estava hi havia la Marta. Vaig acostar-m’hi a poc a poc, el meu amor cap a ella era immens, hem vaig adona que l’estimava de veritat. Quant la tenia vaig tenir davant,vaig agafar-li la seva dolça careta i la vaig besar.

TEXT 2: Just obrir la porta d’aquella cambra, l’aire gèlid em penetrà fins el moll de l’ós, un lloc gran, pintat d’un color fosc,sense ninguna!!!!!!!!!! finestra on i pugues entrar la llum, aquell lloc m’esgarrifava. Hi volia entrar, però el cos se’m va immobilitzar, vaig veure a una persona terrible, una persona que m’havia enfonsat,una persona que no valia la pena, vaig fer el cor fort i vaig tancar la porta,hem vaig prometre a mi mateix que no la tornaria a obrir mai més.

D’ençà que ens hem separat, en Simon i jo no parem de tenir raons sobre la custòdia de Bubba, el meu gos, que quedi clar. En Simon vol drets de visita, passeigs de cap de setmana.

Comencem pel principi, en Simon i jo érem una parella ben normal, sense fills i casats.

Tot va començar amb un viatge que vam fer pel nord d’Europa,  concretament a Finlàndia. Vam anar-hi al cap d’un any d’haver-nos casat, va ser com el nostre viatge de noces. Com quan ens vam casar no anàvem gaire bé de diners, vam decidir estalviar durant un any i anar a Finlàndia, que és el que desitjàvem. Allà vam visitar tots els monuments possibles a visitar, estàvem aprofitant al màxim el viatge, fins i tot ens vam comprar un gos.

Al cap d’una setmana d’estar allà, jo vaig tenir la mala sort d’haver de quedar-me estirada al llit amb trenta nou de febre i vomitant. En Simon tenia tantes ganes d’acabar de veure Finlàndia que i no em vaig atrevir a demanar-li que es quedés amb mi, que és el que jo desitjava que fes. En canvi, li vaig dir que anés a visitar la magnifica ciutat, que jo ja m’ho muntaria prou bé sola.

Però el que va succeir no m’ho podria haver imaginat mai, en Simon va arribar a les dues de la nit a l’hotel, sense haver-me trucat ni un sol cop en tot el dia, i no us podreu imaginar el que em va dir. Us ho explicaré tal com ell m’ho va dir. Va arribar, va obrir la porta de l’habitació i va cridar, Laia m’he equivocat casant-me amb tu, m’acabo de trobar amb la dona amb qui estava abans d’estar amb tu, la Clàudia, i m’he adonat que no l’he pogut oblidar mai, que n’estic bojament enamorat.

Jo sense dir-li ni una sola paraula vaig fer les maletes i vaig marxar d’aquell espantós hotel. A partir d’aquell moment tot em semblava horrorós, el viatge, en Simon i fins i tot la meva vida. Estava totalment enfonsada.

No ens vam tornar a parlar fins al cap d’una setmana, jo ja estava a Barcelona,però ell encara seguia a Finlàndia. El vaig trucar pel tema del gos, que en aquell moment com estava tant enrabiada només em preocupava allò. Ell em va dir que ni pensar-ho, que el gos era d’ell i se’l quedava ell. I jo li deia el mateix, ens vam arribar a barallar tant i tant pel Bubba que vam acabar anant a judici.

A mi sincerament em feia vergonya anar a judici per un gos, com si fos el nostre fill, però com jo sóc tant caparruda volia a en Bubba de totes totes.

Com era de preveure el gos me’l vaig quedar jo i ell només el podia tenir els caps de setmana. Així que només ens vèiem el divendres quan venia a buscar-lo i els diumenges quan me’l portava.

Jo, a poc a poc, ho he anat superant, i ara ja no l’enyoro ni tinc ganes de tornar a estar amb ell, no valia la pena. Fins i tot estic començant a conèixer un altre xicot, en Carles, que es va quedar impressionat del que fèiem en Simon i jo amb el gos. I no sé què passarà més endavant, jo desitjo estar amb el Carles i si no passa res seguir tenint en Bubba a casa.

Ad: 2

Chr:1,5

Chs:1

Corr: 0,75

Qual: 2

Total: 7,25

Final: 6,6

D’ençà que ens hem separat, en Simon i jo no parem de tenir raons sobre la custòdia de Bubba, el meu gos, que quedi clar. En Simon vol drets de visita, passeigs de cap de setmana.

Comencem pel principi, en Simon i jo érem una parella ben normal, sense fills i casats.

Tot va començar amb un viatge que vam fer pel nord d’Europa,  concretament a Finlàndia. Vam anar al cap d’un any d’haver-nos casat, va ser com el nostre viatge de noses. Com quant ens vam casar no anàvem gaire bé de diners, vam decidir estalviar durant un any i anar a Finlàndia que és el que desitjàvem. Allà vam visitar tots els monuments possibles a visitar, estàvem aprofitant al màxim el viatge, fins i tot ens vam comprar un gos.

Al cap d’una setmana d’estar allà, jo vaig tenir la mala sort de tenir que quedar-me estirada el llit amb trenta nou de febre i vomitant. En Simon tenia tantes ganes d’acabar de veure Finlàndia, que no hem vaig atrevir a d’emanar-li que és quedes amb mi,que és el que jo desitjava que fes. En canvi li vaig dir que s’han anés a aprofitar la magnifica ciutat, que jo ja m’ho muntaria prou bé sola.

Però el que va succeir no m’ho podria haver imaginat mai, en Simon va arribar a les dues de la nit a l’hotel, sense haver-me trucat ni un sol cop en tot el dia, i no os podreu imaginar el que hem va dir. Os ho explicaré tal com ell m’ho va dir. Va arribar va obrir la porta de l’habitació i va cridar, Laia m’he equivocat casant-me amb tu, m’acabo de trobar amb la dona que estava abans d’estar amb tu, la Claudia i m’he adonat que no l’he pogut oblidar mai, que n’estic bojament enamorat.

Jo sense dir-li ni una sola paraula vaig fer les maletes i vaig marxar d’aquell espantós hotel. A partir d’aquell moment tot hem semblava horrorós, el viatge, en Simon i fins i tot la meva vida. Estava totalment enfonsada.

No ens vam tornar a parlar fins al cap d’una setmana,jo ja estava a Barcelona,però ell encara seguia a Finlàndia. El vaig trucar pel tema del gos, que en aquell moment com estava tant enrabiada només hem preocupava allò. Ell hem va dir que ni pensar-ho que el gos era d’ ell i se’l quedava ell. I jo li deia el mateix, ens vam arribar a barallar tan i tan pel Bubba que vam acabar anant a judici.

A mi sincerament hem feia vergonya anar a judici per un gos, com si fos el nostre fill, però com jo sóc tant cabeçuda que volia a en Bubba.

Com era de preveure el gos mel vaig quedar jo i ell nomes el podia tenir els caps de setmana. Així que només ens veiem el divendres quant venia a buscar-lo i els diumenges quan me’l portava.

Jo a poc a poc ho he anat superant, i ara ja no l’enyoro ni tinc ganes de tornar a estar amb ell, no valia la pena. Fins i tot estic començant a conèixer un altre xicot, en Carles, que és va quedar impressionat del que fèiem en Simon i jo amb el gos. I no se que passarà mes endavant, jo desitjo estar amb el Carles i si no passa res seguir tenint en Bubba a casa.